EXPERIMENTS A CINQUÈ:

Ja hem estrenat el laboratori de l'escola i hem fet alguns experiments:

1. Ampolla d’aigua, llevat, sucre i globus: es podrà inflar sol?

2. Hem posat la part de dalt d’unes pastanagues en un plat amb una mica d’aigua. Hi creixeran les fulles?

3. Inflem un globus, posem cel.lo i punxem amb agulles petites. Què passarà?

4. Hem posat llegums en un pot amb aigua i cotó al sol. Sortiran plantes?

5. Hem posat llegums en un pot amb aigua i coto sense sol. Sortiran plantes?

6. Hem posat menta en un pot amb aigua i al sol. Què passarà?

7. Hem posat menta tapada amb paper i sense aigua. Què passarà?

Ara només cal anar observant i pensant!!!

Classe de Cinquè

experiments plantes - diapositivas

Carnestoltes 2012

Un any més, a l’escola Àngel Baixeras, hem viscut un carnestoltes ben lluït. Els preparatius van començar fa força dies.

El primer que vam fer al Cicle Superior va ser triar la “comitiva reial” i “sa magestat”. Tots els alumnes i totes les alumnes que ho van voler, van presentar-se a l’assamblea de cicle explicant els motius i ballant una mica. Tot seguit vam procedir a les votacions i els resultats van donar l’Ouail com a magestat Carnestoltes i el Vicenç, l’Andreea i la Nerea com a comitiva reial. La seva feina consistia en passar per les classes, correctament vestits per a l’ocasió, a llegir el pregó, a presentar les conignes de la setmana i a vigilar que tothom les complís.

A les sessions de plàstica, i alguna d’extra, ens vam preparar la disfressa i la màscara. Com que aquest any el tema era el material escolar, vam fer uns puzzles per grupets. Dibuixar, pintar i retallar per a convertir-nos en una peça de trenca-closques.

El dimarts a la tarda vam anar al parvulari a fer un taller de maquillatge. Vam pintar indis i índies a dojo. El dia abans, és clar, havíem practicat entre nosaltres.

Divendres al matí, tothom a la rua amb la seva disfressa. Vam tenir sort que el fred va afluixar una mica i ens va deixar fer un passeig agradable i divertit.

Un any més, hem fet carnestoltes a l'escola.

carnestoltes 2012 - presentacion imagenes

DANSA ARA!

A l'escola, com ja sabeu, des de fa uns quants anys participem al DANSA ARA una activitat que monta l'Institut Barcelona Esport, per a tots els nens i nenes de segon de totes les escoles de Barcelona, i que se celebra durant el mes d'abril al Palau Sant Jordi!

Als nens i nenes de segon, sempre els hi agrada moltíssim, ja que les danses que ballem allà son danses contemporànies pensades per a nens i nenes de la seva edat, i anar al Palau Sant Jordi a ballar és molt emocionant!

Des de fa uns dies, els nens i nenes de segon ja treballem amb les danses, enguany n'hem de preparar 7, i son una mica difícils, però cada dia ens en sortim millor.

Avui hem fet unes quantes fotos que us volem ensenyar.... La música, no us la posarem pas, que sinó quan vingueu a veure'ns al Palau Sant Jordi, no tindríeu cap sorpresa!!

Fem música: La serenata. Segon

Avui, a classe de música, els nens i nenes de segon, hem treballat la cançó tradicional de la Serenata, portàvem uns quants dies cantant-la amb el piano, i ens quedava prou bé!

Finalment hem decidit fer una mica més de feina, perquè la cançó sonés molt millor, i entre tots hem pensat un acompanyament amb tots els instruments de percussió que tenim a l'escola.

Hem fet servir, carrillons, güiro, flauta d'èmbol, cròtals, timbala, sonalls, triangles i un plat, i hem pogut tocar tots junts!

Com que quedava tant i tant bé, ens ha fet il·lusió gravar-ho per a poder-ho compartir amb tots vosaltres, esperem que us agradi, mireu, mireu!!

Voleu saber-ne la lletra? Aquí la teniu!

La granoteta verda, s'ha llençat al fons del llac,

n'ha tret una guitarra, i ha cantat el seu rac-rac!

Com que sona lluny, els ocells ha despertat,

i ara sonen junts, el piu-piu i el rac-rac-rac!

De dalt de tot de l'arbre, l'esquirol els ha escoltat,

i tot movent la cua, el timbal ha repicat.

I així tot el bosc, ressonava alegrement,

només l'aligot, no volia estar content!

La bella serenata, ha durat tot el matí,

i el sol fort del migdia, del concert ha estat la fi,

i demà de nou, quan la nit acabarà,

amb gran enrenou el concert començarà!

EL CÒMIC. Any 2010-2011

Les i els alumnes de segon de l’any 10-11 de l’escola Àngel Baixeras hem fet un fantàstic treball de còmic.
Al llarg de dos mesos hem centrat la nostra atenció en aquesta creació.
Hem muntat un còmic del qual ens sentim molt orgulloses i orgullosos. Val a dir que ha representat un treball titànic tant per l’alumnat com pels pares que han participat, la Mamen Zaera i l’Albert Monteys i als qui estem enormement agraïts.

El primer que varem fer va ser compartir el que sabíem del tema per després entrar de ple en món del còmic.
Varem portar a l’aula còmics de casa i a l’Escola varem fer una selecció dels que tenim en la nostra Biblioteca. I ens varem enfonsar en un mar de publicacions ....

No podíem parar de llegir; ho fèiem a tothora.

Paral•lelament i en grupets anàvem creant històries curtes a partir d’un joc de cartes. A l’atzar repartíem els personatges, llocs, esdeveniments, objectes i accions. A partir de les cartes cada grup muntava la seva història .....

A l’aula d’informàtica varem investigar sobre el còmic.
Varem visitar una pàgina que ofereix l’EDU 365. Allà varem poder constatar el que ja sabíem, per pròpia experiència o pel que d’altres companyes i companys anaven explicant, i continguts que encara no havíem après: personatges, fumets, la línia, el color, perspectiva ....
En una altra sessió varem fer fumets en un document word a partir de les autoformes de la barra d’eines de dibuix.

A l’aula anàvem ampliant coneixements sobre el còmic i anàvem muntant el plafó.
Anàvem penjant coses que anàvem treballant: l’estructura narrativa (inici-nus-desenllaç), els fumets, les onomatopeies i les expressions facials i corporals.

La visita de l’Albert Monteys...

El divendres, 21 de gener, l’Albert Monteys ens va deixar bocabadats amb una classe d’introducció a la il•lustració de còmics.

Al llarg de les dues hores ens va explicar i exemplificar allò més important per permetre’ns llençar-nos a representar el nostre pensament a través del dibuix.

Ens va parlar de personatges, d’emocions, de moviments, d’escenes, de vinyetes i d’històries.

Quan explicava els fumets i nosaltres pensavem que ja ho sabiem tot ….
encara ens va ensenyar com representar quan el personatge plora!

També va animar a tothom a fer un primer còmic.


A partir d’un personatge dibuixat tres vegades amb diferents emocions es van generar històries força interessants.

Encara millor que els còmics resultants va ser la il•lusió i la motivació amb la que van treballar els nens i les nenes al costat d’aquest gran professional i excel•lent persona.

Gràcies Albert.

A partir d’aleshores varem començar a dissenyar els nostres propis còmics. Ens varem organitzar de manera que podíem triar si el treball seria individual o en parella.
Un cop fet el primer esborrador varem tenir la immensa sort de començar a treballar amb la Mamen...

Amb molta paciència ens va explicar un muuuunt de coses sobre les il•lustracions, punts de vista, zoom…. Per poder millorar els nostres dibuixos.

Es va endur els treballs iniciats i va fer un estudi individualitzat de cada còmic.
Així ens va poder orientar a cadascú de nosaltres sobre com retocar, organitzar, millorar les produccions.

Un cop acabats va tornar a l’escola per què li poguéssim explicar tots els nostres còmics. I ella ens

anava felicitant, tot destacant coses bones de cadascun.

Moltes, moltes, moltes gràcies pel teu esforç i dedicació.
Ens has ajudat no saps quant … més del que pots imaginar!
Recordarem sempre que hem treballat plegats.

Petons i abraçades de totes i tots per tu Mamen.

Els treballs cada cop anaven millorant.

Tant la part de dibuix com la de llenguatge anava evolucionant paral•lelament.
Quan les il•lustracions ja estaven acabades i els diàlegs escrits dins de fumets adhesius o en document word i col•locats a lloc es van donar per acabats els còmics.

Un cop arribat el moment de l’edició, varem maquetar els treballs per ordre alfabètic i els varem dur a la impremta Baixeras.

El producte final: BAIXERAS CÒMICS!!!!!

Berenar a les fosques al restaurant "Dans le noir"

Activitat de sensibilització amb les persones cegues.

Les impresions de l'activitat:

Georgina: "Era més fosc que la nit"

Amanda: "A mi em posava molt nerviosa"

Sabir: "Va estar bé"

Pablo: "Estava nerviós i parlava fort perquè no els veia"

Rafia: "Tenia ganes de riure molt"

Shahmir: "Una experiència divertida però diferent, no de riure"

Jurdinn: "Com ho feien el Jose i la Marta per no xocar? "

Pamela: "Em feia por abans d'anar-hi, allí no. No oblidaré la sensació"

Valentín: "Impresionant. Ells són cecs i nosaltres no, al restaurant ells hi veuen i nosaltres no"

Patrícia: "No vaig poder menjar perquè no hi veia"

Jorge: "Estava nerviós i no podia parar de parlar, necessitava que em parlessin"

Fazal: "Estava nerviós, no ho controlava, no hi veia"

Antonio: "Jo estava tranquil, s'hi estava bé"

Per entendre a la resta de persones, no hi ha res com posar-se en la seva situació. És a partir de les diferències que ens adonem de les igualtats.

El dia 30 de gener, un grup de nens i nenes de cicle superior vam anar a un restaurant a les fosques. Es diu "Dans le noir" i és aquí, al barri. Primer vam fer una rotllana i ens van explicar les activitats i ens van presentar al Jose i a la Marta, els nostres guies aquella tarda. En Jose i la Marta són cecs, no hi veuen. Vam entrar a la sala agafats en files i ens anàven asseient. A la sala tot era fosc, però molt fosc, no es veia res, ni una mica, ni una llum, ni una ombra, tot fosc.

Primer ens van donar unes capsetes per a que endevinèssim què hi havia: globus, pinces de la roba, mitjons, taps de suro. Totes les taules ho van endevinar. Després ens van portar el berenar: un plat amb tres postres. Però no hi vèiem, ni el plat, ni el suc, ni la cullera... res. Així que, ens vam espavilar com vam poder i ho vam tastar tot.

Vam tornar a agafar-nos i vam sortir cap a fora, ens va semblar que hi havia molta llum. Ens van ensenyar el què havíem menjat i no, no ho havíem endevinat. A les fosques, només vam conèixer els lacasitos.

A mi no em va fer por, però sí impressió. Era més fosc que la nit.

Georgina.

My suitecase.

Aquest mes de gener, al tornar de les vacances, hem treballat en un projecte que es diu My suitecase, la meva maleta. Una noia d'Holanda, que es diu Lilly, va venir a explicar-nos el què havíem de fer. Després va venir a fer-nos altres visites i a veure com ho portàvem. La Lilly no parlava català ni castellà, tot ens ho deia en anglès. Una mica l'enteníem i, la resta, ens ho traduïa la Deborah. És molt simpàtica la Lilly, sempre riu. Durant dues setmanes vam estar pensant, escrivint i dibuixant sobre el nostre passat, el present i el futur. Es tractava de posar a la nostra maleta aquelles coses que fan que siguem com som i els nostres desitjos per al futur. Així és que vam escriure en català, traduïr a l'anglès i dibuixar o fer aquell objecte que identificava cada idea. A alguns ens va costar molt. Altres, en canvi, ho tenien claríssim. Va ser com fer un viatge cap al nostre interior. By, Lilly and good luck!

Patrícia, Fazal i Nerea.

My suitecase - foto montaje